EL MILLOR QUE PODEM FER

• Diariament s'acullen al pis de NEEM-Bangalore persones necessitades de procedència diversa
  (malalts de lepra, discapacitats, nens explotats per la construcció). S'atenen les seves
  necessitats més urgents i se’ls ofereix esmorzar.
• Per fer la seva estada més agradable i oferir-los una estoneta de descans, es passa una
  pel·lícula. S'ha acabat habilitant un foro pel grup.
• S'aprofita aquesta oportunitat de conversar per fer recomanacions de salut i millores d'hàbits
  higiènics.

• Atenció a una malalta molt avançada de lepra, d'uns 45 anys, que
  es troba en una situació molt crítica. Viu al suburbi de
  Chickanayahalli. La família no vol portar-la a l'hospital. Després
  d'una estona de conversa els donem diners, que donada la mort de
  la malalta utilitzen per l'enterrament (incineració i cerimònia).
• Oferiment de finançament (mitjançant col·laboradora de Barcelona)
  per costejar el transplantament de ronyó a una nena de 13 anys
  amb una malaltia renal irreversible. Finalment, la família decideix no
  tirar endavant amb la intervenció.
• Malgrat la dificultat que comporta convèncer a les famílies
  de malalts i discapacitats de lepra de la necessitat que els seus
  fills estudiïn en règim d'internat, seguim treballant en aquesta
  direcció ja que el perill de contagi dels més menuts és molt elevat.
  Tenim un cas recent d'una nena que s'ha
  infectat de lepra en una visita a la seva família dins la comunitat.
• Visita a l'hospital de malalts crònics de Sumanahalli-Bangalore on
  hi ha ingressades de manera permanent unes 100 persones, homes
  i dones. Tots tenen grans discapacitats derivades de la malaltia de
  Hansen a més a més d'altres malalties, tot afegit a la marginalitat
  en la que viuen aquests malalts. Els visitem regularment; molts d'ells no tenen familiars, i d'altres, si en tenien, se n'han desprès. Fan una "mini-activitat" amb la part de les mans i els peus que els ha deixat la malaltia: fabriquen paperines amb
  paper de diari... Normalment els duem fruites que els agraden molt. Per la propera ens han demanat plàtans, i si podem hi afegirem alguna cosa més. També estudiarem alguns casos particulars per mirar d'oferir-los ajuda econòmica.
• Un cop al mes visitem la Leproseria de Bangalore i oferim fruita als malalts i als nens. Als més desvalguts els fem una donació de 100 rúpies per persona, equivalent a 2 €.
• Formació de la jove Baby en pautes de cura i vigilància dels malalts allitats de Chickanayahalli. Qüestions com la higiene, l'alimentació i els mínims de confort de les persones malaltes han estat el centre de la nostra tasca de formació. Farem un esforç perquè la Baby rebi una bona formació per a la cura de persones fràgils i malaltes... i estudiarem com ho podem fer per a que rebi un salari mínim per tenir cura de les persones de Chikka.

• Cada mes preparem i distribuim 25-30 bosses de menjar al suburbi de Chickanayahalli. És una
  tasca complexa: preparar la llista, distribuir els productes, organitzar el transport. Inicialment
  les bosses pesen més de 10 kg entre 5 kg d'arròs, 1 kg de sal, sucre, galetes, sabó, espècies,
  té, talc, oli,... En la darrera entrega ja pesen 25 kg. donat que hi hem afegit alguns dels
  productes sol·licitats específicament pels receptors, com farina i vegetals frescos. S'intenta
  garantir un mínim de nutrició segons les recomanacions de l'OMS.
• Alguns dels habitants de Chickanayahalli que es queden sense bossa de queviures passen
  per l'Associació a la recerca d'alguna cosa que els pugui ajudar a alimentar-se. Es fan
  donacions puntuals d'aliments o de petits ajuts en metàl·lic.
• També amb freqüència mensual es convoca la KUMBHA-MELA, on es reuneixen més de 150
  persones pobres, malaltes i/o discapacitades de lepra. Mitjançant l'oferiment d'un àpat
  s'imparteixen campanyes de salut, higiene i educació. 80 dels assistents reben un ajut
  econòmic de 300 rúpias (6 €); aquest grup s'incrementa en 5 persones cada mes.

• Entrevistes amb els estudiants d'educació superior per fer seguiment
  del curs que està apunt d'acabar.
• Assessorament i consell en l'avaluació de possibilitats laborals dels
  que acaben els estudis aquest any.
• Discussió sobre els resultats acadèmics i les possibilitats de finançament
  per seguir els estudis els que encara no els han acabat.
• Visites a les escoles primàries on nois i noies acaben la primària
  (desena classe, com es diu a l'Índia). Hi ha joves que al llarg dels seus
  estudis han anat obtenint excel·lents qualificacions i malgrat això, la
  situació econòmico-social de les seves famílies no permet que segueixin
  estudiant i s'han d'incorporar al món del treball.
• Tot allò que està vinculat a l'educació comporta escoltar opinions i
  propostes de professors que després compartim amb els implicats en
  múltiples reunions per tal d'implicar a les famílies en el procés i projecte
  d'estudi dels seus fills. Els estudiants viuen en règim d'internat, així
  poden menjar tres cops al dia, seguir un control sanitari i estar
  plenament dedicats a l'estudi. Per ells és una sortida vital, molt
  important, ja que els permetrà aconseguir canvis tan a nivell personal com en el seu entorn social i familiar.

• Es fa lliurament a dos malalts de la comunitat de Chickanayahalli de
  dos xais que hem comprat per permetre a uns malalts tenir uns mínims
  d'activitat laboral i de supervivència. Aquests ja hem fet arribar a
  aquesta comunitat mitja dotzena de xais. Tenim sol·licituds per més.
• Passem força temps arranjant les màquines de cosir que s'han
  entregat a alguns malalts amb la mateixa finalitat. També tenim
  demandes pendents al respecte.

• Ens visita la Dra. Montserrat López, que lidera projectes relacionats
  amb malalts i discapacitats de lepra en tres continents.
  L'acompanyaven 6 persones, entre elles la Sra. Rosa que treballa en
  cooperació internacional d'aquest tipus a Haití. Visitem conjuntament
  amb ella un dels projectes que tenim al suburbi de Chickanayahalli.
  Les paraules de la Montserrat no han fet més que constatar el que ja
  sabíem: "...tot està per fer...". Pactem fer camí junts.
• Elaboració d'un projecte per finançar una sala polivalent al suburbi de
  Chickanayahalli que en funció del moment es pugui utilitzar amb
  finalitats diferents: centre d'atenció primària, casa d'acollida, sala per
  celebracions (a l'Índia és molt important casar-se!), ... A més a més
  també volem instal·lar botigues per permetre a aquest col·lectiu amb
  greus discapacitats, tenir un fàcil accés als productes de primera
  necessitat com el sucre, la fruita, ... Creiem que el projecte ha tingut molt bona acceptació, ara només estem pendents de la resposta.
• Inici de les activitats del "Garden Children" al suburbi de Deevajeevanahalli. Es tracta d'una casa d'acollida per 25 nens entre 30 mesos i 5 anys. És un projecte compartit amb les Sisters Montfort. La seva implicació és fonamental. És un projecte molt important per la comunitat del suburbi majoritariament musulmà i altament poblat. És un barri amb carrers molt estrets i cases petites, totalment mancat d'organització i de serveis urbans. El concepte occidental d'escola bressol no és extrapol·lable a aquesta situació; aquí volem assegurar atenció i nutrició a nens i nenes de 2 a 5 anys proporcionant-los aliment 3 cops al dia, així com mesures de salut i higiene. A més a més, aquí els menuts tenen una relació molt estreta amb les seves mares, i a elles se'ls fa sovint difícil poder atendre a tots els seus fills, apart de patir una situació personal i econòmica solvent patètica; és per això que aquesta iniciativa té molt bona acollida entre les mares, que ja ens havien demanat ajut en aquesta direcció temps enrere. Per dur-ho a terme hem escollit dues senyores, una vídua que en serà la responsable i una altra que li donarà suport en les tasques d’atenció als petits. Ens cal un mínim finançament per mantenir-ho almenys durant els primers tres anys.

• Estudi, cas per cas la situació crítica que pateixen algunes famílies del suburbi de
  Deevajeevanahalli per mirar de donar-los una petita aportació econòmica. Ens interessa
  especialment la situació de les dones que malgrat no ser mares vídues, sí que són mares que
  fan rutllar el motor de la casa sense que hi hagi ningú més que es faci responsable de la
  situació familiar. El nostre paper és ajudar-les en els primers anys de la infància dels seus
  fills. Malauradament, el masclisme és una xacra de difícil curació a tot el món.
• Posta en marxa les cartilles d'estalvi pels petits estudiants de primària fills de malalts de
  lepra. L'objectiu és que quan siguin grans tinguin uns estalvis mínims per poder-los ajudar a
  arrancar a ells i a les seves famílies.

• Escolarització dels més petits, esmorzar i menjar, medicaments i prevenció mèdica, ensenyament dels dies de la setmana, mesos, números, lletres i nom dels animals, plantes, vegetals, arbres i cançons.
• Dos reunions al mes amb els seus pares per informar-los del que és important l'educació, la higiene i que els seus fills i filles, vagin sempre amb calçat, beguin aigua potable i aliments saludables.

• Escolarització, material escolar, dos uniformes amb sabates, roba d'estiu i d'hivern i medicaments.
• Als seus familiars, una bossa de menjar al mes, amb 20 kg. d'arrós, 2 kg. de llenties, 1 l. d'oli, un paquet de nudels, 1 kg. de sal, 1 kg. de sucre, Nivea, una pastilla de sabó, dos raspalls de dents amb un tub de pasta de dents, una ampolla d'oli de coco i un paquet de llet en pols.